Antia Hulandes i e islanan ku tabata pertenesé na dje pa añanan a haña nan mes konfrontá ku problemanan supstansial i struktural riba tereno di finansa gubernamental. Presupuestonan no tabata duna un bista sufisientemente konfiabel di e gastunan i e entradanan, e produkshon obligatorio di sifranan anual i kòntròl di esakinan dor di un akountent eksterno tabata kana atras i posishonnan di debe tabata problemátiko. A rekonosé riba nivel polítiko ku tabatin problema finansiero severo.
Durante di e referèndemnan hasí bou di poblashon di tur e islanan di e anterior Antia Hulandes, gran mayoria di e poblashon a skohe pa desmantelá Antia Hulandes komo struktura estatal. Durante un promé Konferensha di Mesa Rondó den novèmber di 2005 a inisiá e proseso pa yega na relashonnan estatal nobo, ora e pais Antia Hulandes stòp di eksistí. Finalmente riba 10 di òktober 2010 a realisá e relashonnan estatal nobo: Kòrsou i Sint Maarten a bira pais outónomo den Reino Hulandes i e islanan Bonaire, Sint Eustatius i Saba a skohe pa lasonan estrecho ku Hulanda. A keda palabrá ku Hulanda lo a duna su aporte na e entidatnan pa krea un posishon di salida sano ku entrada di e struktura estatal nobo. Den esaki Hulanda a mustra su disponibilidat pa saneá gran parti di e debenan di Antia Hulandes i e teritorionan insular. E teritorionan insular mester pèrkurá pa trese mehorashon struktural den e presupuesto i speshalmente e maneho finansiero, pa asina evitá ku den futuro lo krea debenan (muchu grandi) atrobe. Hulanda, Kòrsou i Sint Maarten konhuntamente a akordá den un leu di konsenso di reino ku lo bini supervishon independiente riba e finansa di e paisnan nobo. A akordá ku ora Bonaire, Sint Eustatius i Saba a bira parti di Hulanda lo tin supervishon riba e finansa di e entidatnan públiko, a base di un lei hulandes.
Den e periodo di transishon pa yega na e struktura estatal nobo tabatin solamente un Kolegio di supervishon finansiero ku tabata ehersé supervishon temporalmente riba e finansa di Bonaire, Sint Eustatius i Saba di un banda i di e pais Antia Hulandes, Kòrsou i Sint Maarten di otro banda.
Ora e relashonnan estatal a drenta na vigor riba 10 di òktober 2010, a inisiá dos Cft: Cft Bonaire, Sint Eustatius i Saba i Cft Kòrsou i Sint Maarten. E Cft Bonaire, Sint Eustatius i Saba tin su base Legal den e Lei di finansa públiko entidatnan públiko Bonaire, Sint Eustatius i Saba (Wet FinBES). E Cft Kòrsou i Sint Maarten ta efektuá supervishon, manera esaki ta reglá den e lei di konsenso di reino Kòrsou i Sint Maarten (Rijkswet).
Entrante 2 di sèptèmber 2015 a bini un di tres Kolegio aserka, e Kolegio di supervishon finansiero Aruba. E kolegio aki tin un historia diferente. E situashon finansiero di Aruba a kondusí na algun palabrashon entre Aruba i Hulanda riba 2 di mei 2015, lokual a resultá den e Ordenansa Nashonal di supervishon finansiero temporal di Aruba (LAft). E LAft a drenta na vigor riba 2 di sèptèmber 2015, ku forsa retro-aktivo te 1 di ougùstùs 2015. Ku introdukshon di LAft e ehekushon di supervishon di e finansa públiko di Aruba a keda traspasá ofisialmente na e Kolegio di supervishon finansiero Aruba (CAft). Te ku 31 di yüli 2015 Cft a ehekutá e supervishon a base di un entendimentu di e konseho di minister di reino (RMR) i e palabrashonnan di prosedimentu ku Cft i Aruba a yega na dje konhuntamente.
E tres Kolegionan ta risibí asistensia di un sekretariado komun, ku ofisina na Kòrsou, Sint Maarten i Aruba.